L’escola bressol és un entorn on els infants han de conviure
amb els seus iguals i els conflictes hi són molt presents. D’aquests primers
conflictes també es generen aprenentatges amb l’acompanyament que hi fa l’adult,
en aquest cas la mestra.
En l’etapa 0-2 hi ha dificultats per transmetre un desig o
una emoció ja que el llenguatge verbal encara no hi és present o n’hi ha molt
poc. Tot això unit a l’evolució de la destressa corporal comporta certs moments
que desencadenen en conflictes quotidians, que es dónen a l’aula en el dia a
dia. És imprescibdible que la mestra sigui un model a l’hora de resoldre
aquests moments des de la modulació del seu to de veu, des de l’atenció amb la
mirada i la postura (a la seva alçada). El missatge que hem de donar és un
límit: no podem fer mal als altres, però tot validant les seves emocions: “entenc
que volies agafar aquella joguina que té ell, però hem d’esperar” (tot oferint
alternatives) per exemple.
Hem d’intentar anticipar les situacions, sobretot quan ja
tenim clar que una acció pot desencadenar en un conflicte. A poc a poc, aniran
integrant les nostres normes des del nostre acompanyament respectuós.
