Oferir entorns rics en estímuls, que afavoreixin la creativitat dels infants i que, a més, siguin saludables i sostenibles. Aquesta és una de les grans preocupacions de cada cop més famílies i de professionals de l’educació. Algunes línies pedagògiques, com el sistema educatiu Waldorf o les escoles del bosc, donen molt protagonisme a la natura perquè entenen que té un paper determinant en el desenvolupament integral de l’ésser humà. Però no cal formar part d’aquestes línies pedagògiques per incorporar els beneficis d’acostar la naturalesa als infants a través del joc. Podem extreure’n algunes idees per a portar-les a casa o als nostres centres educatius.
Primer veurem quines són les etapes de joc i aprenentatge de l’infant, per a passar a analitzar els motius pels quals el contacte amb la natura i el joc amb elements naturals poden ser un recurs econòmic, saludable i alhora ecològic per a la infància.
Com beneficiar-se de la natura en totes les etapes
Jugar al bosc. Autor: Markus Spiske
Jugar a espais naturals fomenta que les criatures siguin més actives, desenvolpin la imaginació, observin i coneguin la natura
La quantitat d’informació sensorial que arriba a través dels materials vegetals i minerals que trobem a la natura (pinyes, fulles, troncs, pedres, molsa…) és infinita. I és que els elements naturals es presenten amb una varietat de formes, olors, colors, sons i textures i combinacions tan gran que es fa impossible abastar-la tota durant els breus anys que dura l’infantesa. Si afegim la fascinació que senten els nens davant el descobriment del món animal, i les oportunitats d’aprenentatge que aquest presenta, ens adonarem que la natura és alhora un espai de joc però alhora de descoberta científica inigualable.
Per al nen del primer i segon septenni sobretot, el moviment és importantíssim i jugar en espais naturals cobreix moltes de les seves necessitats en aquest àmbit. Hi pot trobar grans possibilitats de desenvolupar la consciència espacial i el desenvolupament d’habilitats motor de diferent tipus com: saltar, escalar, rodar, gronxar-se, etc. Aquest tipus de joc basat en el moviment corporal permet a l’infant que descarregui les seves tensions, i en els casos de criatures amb problemes amb dèficit d’atenció, millorar la seva concentració, segons apunten alguns estudis.
La natura també és un lloc excel·lent durant l’etapa de la infància en què la imaginació agafa més importància, és a dir, des dels dos anys i mig-tres anys fins a la preadolescència, aproximadament. L’infant petit té la capacitat de crear mons a partir de materials i espais que es poden modificar. Els materials que no tenen una sola funció, com un tronc o una pedra, són més interessants per al desenvolupament de la imaginació que els que estan perfectament definits i tenen un sol ús, com algunes joguines perfectament acabades.
D’alguna manera, ho podríem resumir així: els materials de joc “passius” fan que els infants siguin més actius i participin més amb les seves actuacions. És molt important que l’infant tingui l’oportunitat de practicar de manera lliure la imaginació amb materials que donin suport al seu desenvolupament. La natura i els seus elements naturals, ofereixen la possibilitat que aquests processos tinguin lloc espontàniament sense una gran inversió de temps ni diners.
Per a enriquir el joc a la natura podem ampliar el ventall d’elements de joc incorporant-hi altres elements com caixes, cordes o fustes. El joc serà més ric com més riques hagin estat les vivències de les quals s’hagin pogut nodrir, com per exemple, a través de la lectura de contes i històries o la imitació de les activitats que portin a terme les persones adultes que formen part del seu entorn. Aquests materials i espais podran ser utilitzats durant molts anys i podran, amb petites modificacions, cobrir les necessitats de joc en cada etapa evolutiva.
A nivell acadèmic, la natura també és un espai que ofereix grans possibilitats d’aprenentatge vivencial: l’observació d’ocells i altres animals salvatges, reconeixement d’arbres, fulles i fruits, estudi dels cicles de la natura, com les estacions o el de l’aigua, o l’estudi del poder de transformació de l’home sobre la natura, en negatiu o en positiu. Es poden visitar diferents ecosistemes, horts, granges o projectes de conservació, o artesans que utilitzin de manera directa elements de la natura, com fusters o ceramistes. D’aquesta manera enriquim el currículum acadèmic. Per últim, les experiències a la natura poden ser un aliment increïble per a desenvolupar un sentit de la bellesa i l’estètica en la mainada, i poden unir-se a una experimentació artística que pot donar-se directament en un entorn natural o portar-se a casa o a l’aula amb posterioritat.
Una petita inversió amb un gran impacte
Joguines naturals. Autora: Annie Spratt
Utilitzar materials naturals com a joguines desenvolupa la imaginació, no genera impacte ambiental i es econòmic
L’ús de materials i espais naturals per facilitar l’adquisició de coneixements acadèmics té molts més beneficis.Un dels primers és la reducció de costos en materials de joc i educatius per a famílies i educadors. Realment amb elements naturals i alguns domèstics o reciclats i una mica d’imaginació es poden fer meravelles.
El segon és la disminució de l’impacte ambiental. En tenen molt més materials no biodegradables, com el plàstic, o fins i tot aquells que són biodegradables però que hem d’utilitzar amb molta precaució com el paper no reciclat.
Els beneficis per a salut dels infants i adults són un altre gran aspecte a destacar. Jugar, passejar i aprendre a l’aire lliure millora la salut física i psíquica de les persones. Nombroses investigacions, i programes de prevenció de salut mental en tot el món consideren el contacte amb la natura cabdal per a la salut de l’ésser humà, fins al punt que metges de països tant distants com Escòcia o el Japó estan començant a receptar visites a la natura o banys de bosc.
En concret, i tornant al món de l’infància, va ser l’autor Richard Louv qui l’any 2005 va crear per primer cop el terme “dèficit de natura” per a donar un nom a les conseqüències negatives de què les criatures passin cada cop menys temps en espais naturals. Tot i que el terme no compta amb una validesa mèdica, cada cop més professionals estan confirmant, com acabem de veure, els beneficis per a la salut integral de l’ésser humà del contacte amb la natura. En paraules de Louv: time in nature is not leisure time; it’s an essential investment in our children’s health.
El contacte amb la natura no només beneficia les persones de manera individual, sinó també social. Visitar en familia un espai natural ajuda a construir vincles profunds i pot ser una manera de reconnectar quan les presses de la vida quotidiana ens hagin distanciat. A l’escola, molts professionals de l’educació asseguren que hi ha menys conflictes entre els infants quan tenen l’oportunitat de passar una part de la jornada en espais oberts i/o naturals.
La connexió amb la natura pot ser un retorn necessari a la vida real i analògica en casos d’infants i joves excessivament exposats a la tecnologia. Els ritmes de la natura són molt més propers a l’ésser humà i ens ajuden a establir una relació amb el temps i relacions humanes molt més saludables. És important recordar que tant infants com joves encara són éssers humans en evolució, que necessiten per al seu desenvolupament nombroses i variades experiències amb la vida real per poder relacionar-se de manera absolutament autònoma i madura en el món virtual.
Per últim, el temps passat a la natura, envoltats d’elements naturals, ens pot portar a grans i petits una vivència de desmaterialització. La natura és la màxima expressió de l’austeritat i la sostenibilitat, valors que podem portar a la nostra vida. Seria summament interessant aprofitar aquestes experiències i portar-les a la nostra vida, disminuint la quantitat d’objectes amb què vivim, prioritzant els que no tenen un impacte negatiu sobre la terra, i envoltant-nos només d’objectes que puguin portar-nos bellesa i sentit al mateix temps.
El gran regal de no tallar el nexe amb la natura a qualsevol edat
Quan preguntem a molts adults si tenen algun record d’infància en relació amb el joc que els faci sentir benestar, sovint descriuen experiències en relació amb espais oberts o naturals. Jugar amb la sorra, enfilar-se a un arbre, passejar per un bosc, posar els peus dins un riu, descobrir la fauna i flora, són algunes de les experiències de la infància que queden gravades a la nostra memòria.
La natura està sempre disponible per compartir els seus secrets i tresors i, si hem establert aquesta connexió de petits, ens serà molt més senzill reconèixer aquest recurs durant la vida adulta. Podem continuar meravellant-nos amb les seves formes, colors i capacitat de transformació, inspirar-nos en elles a qualsevol edat.
Hi ha un darrer benefici vinculat a mantenir viva la connexió amb la natura que és absolutament necessari actualment. Un infant que ha après a estimar la natura i a cuidar-la des de petit, acompanyat d’adults que donin suport a aquesta connexió, és molt més probable que estigui disposat a defensar-la. Enmig de la crisi ecològica que vivim, la connexió amb la natura hauria de ser indispensable en tots els currículums educatius.
Amb això no volem dir que l’objectiu d’aquesta connexió és que les criatures hagin d’esdevenir activistes del medi ambient, sinó que, des del lloc que decideixin ocupar en la seva vida, no abandonin mai una mirada de respecte i veneració cap a la natura. Si nosaltres com a adults que acompanyem el recorregut vital dels infants, aprofitem tot el potencial que ens ofereix la natura des de la més tendra infància, contribuirem a què les noves generacions creixin estimant i protegint el nostre llegat natural. No està en les nostres mans assegurar que ells ho facin, però sí crear les condicions per a què decideixin fer-ho en llibertat.
