“Què heu fet avui?”
Quan vénen a buscar el fill, les famílies sovint
preguntes: “ Què heu fet avui?” . Pel que fa als infants de dos anys, la
pregunta crea una particular incomoditat perquè expressa una expectativa de “
productivitat” que no correspon a la seva mentalitat. La pregunta implica una
resposta del tipus: hem fet un collage, o hem fet música. En realitat, per als
infants d’aquesta edat, tota l’existència és una “ activitat”. Estar a la
finestra i observar el camió de la neteja al carrer de davant de l’escola, que
aixeca, buida i torna a posar a terra els contenidors, és una activitat.
Rentar-se les mans, o sigui, obrir l’aixeta, sentir l’aigua que corre pels
palmells de les mans, mirar l’aigua que s’escola pel desguàs, prémer l’ampolla
del sabó líquid, escampar el sabó entre les mans, fregar-lo entre els dits,
esbandir-se les mans, rentar-se-les diverses vegades pel plaer de fer-ho,
eixugar-se-les, arrugar la tovalloleta, llençar-la a dins del contenidor del
paper per reciclar i no al costat, és un activitat. Treure’s les sabates abans
de dormir, posar-les a sota del llitet, posar-se les sabates d’un company,
desfer un llaç, intentar tornar-lo a fer, és una activitat. Perseguir un
company al voltant de la taula, per un costat , per l’altre, una vegada i una
altra, és una activitat.
L’ànsia de rendiment induïda per les
famílies és una trampa, i és difícil no caure-hi. Com respondre a la seva
pregunta sense semblar “improductius”? Cal intentar sensibilitzar als pares,
fer-los partícips d’un projecte educatiu a la mesura dels infants: un projecte
basat en la vida quotidiana amb les seves infinites microactivitats, recurrents
però sempre diferents, riques de descobertes compartides i de converses. Per
als petits, la vida quotidiana és un espècie de laboratori continu. Concebre-la
així no significa abandonar-se a la casualitat, al contrari. Si un infant “
pinta” amb l’esponja mentre neteja la taula, per poder-ho fer cal que no li
donem pressa i que tingui a la seva disposició una esponja a la seva mida i una
palangana amb una mica d’aigua. Perquè el quotidià doni fruits cal que
l’organització educativa es pensi fins als mínims detalls. Oferim una altra
mirada a les famílies si els ajudem a transformar les seves expectatives de
rendiments programats en comprensió del sentit potencial del quotidià. Així els
convidem a valorar les moltes “ petites “ iniciatives del seu fill fins i tot a
casa.
Temes d’infància, educar de 0 a 6 anys. Escola Slow. Pedagogia del quotidià. Penny Ristscher
